Heus ací… un coixí salvador!

Hi havia una vegada un senyor amant de la lectura. El seu romanç amb els llibres passava per un mal moment. El problema en la seva relació es devia a l’estat de la seva esquena. Era tan gran el mal que sentia en seure a llegir que pel bé de la seva salut estava descuidant el seu vell amor. “Això no pot ser”, es lamentava, mentre li queien llàgrimes de tristor per la galta. En moments de neguit agafava un llibre i es pujava a l’autobus fins al final del trajecte, aprofitant l’anada i la tornada per llegir tants capítols com fos possible. Aquesta relació furtiva, nogensmenys, no era del gust de ningú: ni l’esquena s’alleugeria ni l’home gaudia de la lectura amb la mateixa tranquil·litat que abans.

Així les coses va marxar amb la seva pena al parc i va deixar caure el seu desànim sobre un banc de fusta. En aquell moment passava per allà una veïna, que en sentir el seu problema li va oferir consell:

– Veí, el que vostè necessita és un expert tapisser que li ofereixi una solució al descans que estigui en sintonia amb les seves necessitats. Au, vagi a veure’l, aquí a propo en té un que li donarà resposta.

– Ai, amiga! No sap vostè com li agraeixo -entresortia un somriure a la cara del lector.

– Tingui, li anotaré l’adrça en aquest paper.

La nova vida que li va donar el paper amb l’adreça del comerc va aclaparar totes les esperances del nostre amic, que el va guardar bé a la billetera.

El temps va canviar de signe i el sol es va tapar. Tres dies seguits va ploure sense parar, però lluny de la renúncia, el nostre estimat protagonista va veure néixer una il·lusió quasi infantil per veure la fi als seus problemes.

Al quart dia, es va dirigir decidir a la botiga de mobles i tapisseria i va exposar el seu problema.

– Cap problema, senyor, tenim diverses solucions. Examinarem el seu sofà i veurem què podem fer.

Examinat l’assumpte, l’especialista va determinar que tot i que el sofà estava en perfectes condicions, les seves mides el feien vàlid per reposar però no per a llegir, així que va receptar un coixí de lectura al lector.

coixi lectura

Tres dies més tard el veí va rebre el seu coixí i va córrer cap a casa per provar-lo. En només unes hores, les que van passar des de que havia estrenat el coixí fins que va acabar de llegir el llibre que tenia entre les mans, el problema estava resolt. Es va dirigir al comerç i amb un somriure creuant el seu rostre va entrar a l’esbliment tot cridant:

– ¡Visca l’amor!

Acte seguit el client, ferit per la generositat que es desborda davant la satisfacció de recuperar la passió per la lectura, va regalar al comerciant el lllibre de contes que acabava de llegir. L’home el va agafar amb cara d’estupefacció i, mentre el client marxava saltant i cantant, es va mirar el llibre i es disposà a canviar, almenys per un dia, les factures i els pressupostos per contes, històries i llegendes. I un coixí per aquí i un llibre per allà, que aquest conte s’ha acabat.

PD: Si voleu sentir la mateixa satisfacció que el nostre protagonista, a la botiga trobareu el coixí objecte d’aquest conte.

Share Button

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *